La Bola de Cristal – 25 anys
Ahir 6 d’octubre es complien 25 anys de la primera emissió del programa més revolucionari que mai s’ha programat en la televisió pública a l’estat espanyol.
La Bola de Cristal va suposar, a només 9 anys de la mort de Franco i en una societat tremendament marcada encara per les pors i els tabús producte de quatre dècades de dictadura i nacional-catolicisme, una ventada d’aire fresc i, sobretot, una finestra oberta a un món i a una societat d’autèntica llibertat (de pensament i d’acció) com, repetesc, mai s’ha tornat a conéixer en un mitjà públic espanyol, amb la sola excepció dels primers anys de Radio 3 amb programes tan poc comuns per a l’època (fins i tot per a avui en dia) com “La Barraca” conduït per Manolo Ferreras o “Trébede” d’Iñaki Peña.
La Bola de Cristal, en només quatre anys d’existència, va marcar més d’una generació (confese que jo, amb vint i cinc anys complerts quan començà vaig ser un dels seus incondicionals) i per ell van passar tota una nòmina de joves personatges de la música i l’escena que, amb els anys han demostrat la seua vàlua, com ara Alaska, Pablo Carbonell, Santiago Auserón, Pedro Reyes, Javier Gurruchaga, Enrique San Francisco, Anabel Alonso, etc, etc…
Gràcies a tots ells i, sobretot, gràcies a Lolo Rico -la seua directora- que fins i tot va saber dir no presentant la seua dimissió quan -qui ho hauria de dir- el PSOE de Felipe González, a través de la mà de Pilar Miró va intentar censurar les crítiques que no els hi eren favorables.
Poc després el programa va desaparéixer definitivament.