header image
 

Art Tatum: Cent anys

Tal dia com avui, un 13 d’octubre de 1909 neixia a  la ciutat nord-americana de Toledo (Ohio) un dels més grans pianistes de la història: Art Tatum (Referint-se a ell, el trompetista Dizzy Gillespie va dir: “Primer cal parlar d’Art Tatum, després, agafant una gran alenada, ja es pot parlar de la resta de pianistes”).

Un pianista de mans tan àgils que, fins i tot recentment, s’inventà un terme  musicològic per definir la unitat mínima de temps perceptible en música: el Tatum.

De fraseig brillant i endiabladament adornat, motiu pel qual no ha arribat a tenir mai imitadors de renom, tanmateix va ser un referent inexcusable en pianistes posteriors  com Thelonius Monk o Chick Corea.

Tot i que una gran part de la seua discografia està interpretada com a piano solo, arribà a gravar amb els grans músics de jazz de l’època: el saxofonista Ben Webster, el vibrafonista Lionel Hampton, el bateria Jo Jones….. i un llarg etcétera.

Si haguera d’escollir algun dels seus discos, probablement seria aquest gravat al setembre del 1956 a Los Ángeles (només dos mesos abans de la seua mort a causa d’un problema renal), on s’inclouen temes tan coneguts com “All the things you are” o “My one and only love”

Tatum-Webster

El característic i càlid arrossegament de les notes de Ben Webster i l’àgil al temps que subtil desgranar d’Art Tatum fan una comunió musical difícil de superar.
Si teniu la sort de trobar-lo, feu-me cas: compreu-lo i gaudiu-ne a plaer!

~ by jcollado on 13 October 2009.

Comments are closed.