header image
 

ÀFRICA – Ismael Lo

Ismael Lo

ISMAEL LO

nascut el 1956 a Dogondoutchi (Níger) en una família humil, de mare senegalesa i pare nigerià, ben aviat s’instal·laren al Senegal, on va créixer musicalment escoltant Mbalax (ritmes tradicionals) i discs dels seus germans d’Otis Redding, Wilson Pickett o Jimmy Hendrix.
Cap als primers 80 del segle passat, formà part de la banda de Dakar Super Diamono, i des del 84 va decidir seguir la seua carrera en solitari (com anècdota cal destacar que, abans d’assolir  fama internacional, va actuar durant quasi un any en el club Coco Loco, de la Playa del Inglés, a l’illa de Gran Canària)
Ismael Lô és un artista eminentment urbà, un trobador contemporani que canta a les coses que l’envolten i els sentiments que el provoquen, generalment en francès, wolof o altres dialectes de la seua terra.
La seua música és una barreja de ritmes tradicionals actualitzats amb influències del que anomenem música occidental, i la seua veu, expressa tot el seu sentiment sobretot en les balades, potser l’estil més important del seu repertori.
La fama li arribà en Europa a partir de 1990, amb el seu sisé disc, Ismael Lo del qual la cançó Tajabone assoliria un inusitat èxit arran de la seua inclusió en la banda sonora de la pel·lícula de Pedro Almodóvar Todo sobre mi madre.

El que potser molta gent desconeix és que el Tajabone és un ritual d’una de les festes més tradicionals del calendari musulmà que es celebra aproximadament un mes després del Ramadà:  l’Aid-el-Kebir (o Festa Gran) coneguda sobretot pel sacrifici i degustació d’un corder, i per això també coneguda com Aid-al Adha (Festa del Sacrifici).

El Tajabone consisteix en la visita, casa per casa, dels xiquets i xiquetes disfressats (sovint els uns amb les robes de les altres i viceversa) tocant tambors, cantant i ballant, demanant diners o llepolies, a la manera dels nostres asguirlandos o el Halloween anglo-saxó.

La lletra diu més o menys:

Ens n’anem pel Tajabone

Abdu Jambar és un àngel que

ve del cel i aterra a ta casa.

Ve a la teua ànima

i et preguntarà:

has pregat?

has dejunat?…

En l’actualitat Ismael Lo té enregistrats deu àlbums en el mercat occidental i uns quants més dirigits exclusivament al públic africà.

Junt a Tajabone, probablement siga Jammu Africa el seu tema més conegut.  Està interpretat en Wolof (llegua oficial al Senegal) i Pulaar amb frases intercalades en Francés.
Aquesta seria, mes o mes, la traducció:

En el meu somni pregue a Deu perquè això passe abans de morir
Jo dic: “un dia vindrà en què l’ Àfrica estarà unida”
D’ací o d’enlloc, som infants d’Àfrica
Fins i tot si el cel tombés, lluitem per la pau
Així doncs jo demane la pau en Àfrica
puix amb la pau en Àfrica, serà la prosperitat

Estranger, jo Lô et pregue siguen quines siguen la teua fortuna
i la teua situació que no t’oblides de l’Àfrica
Aquí o enlloc la pau porta la felicitat
Fins i tot si el cel plorés lluitem pels nostres germans
Així doncs jo demane la pau en Àfrica
puix amb la pau en Àfrica, serà la prosperitat

Vosaltres els infants d’Àfrica,
infants, dones i homes
alceu-vos per construir el nostre país
Que Deu ens estalvie les desgràcies
que porte la pau a Ruanda, a Burundi
i a Casamance, en la ruta de Mbignonal

~ by jcollado on 19 November 2010.

Comments are closed.