Estimada companya, estimada amiga: va per tú (VI)
L’any 1974 Raimon va treure el disc A Victor Jara, en el que, amés de l’adaptació al valencià de la cançó Te recuerdo Amanda del cantautor xilé assassinat salvatgement per les seues idees durant el colp d’estat del general Pinochet, hi havia una preciosa cançó d’amor: Com un puny, composada per Raimon durant una de les absències de la seua esposa i companya Annalisa Corti. En la cançó escrita en versos endecasílabs a la manera d’Ausias March, parla amb tendresa de la seua soledat i del buit que sent per la seua absència. Precisament l’il·lustre poeta no podia faltar en els versos:
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m’aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix
en altres, es plany de la seua absència:
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se’n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
i en altres, en fi, desgrana dolçament un desig de futur proper amb el bo i millor de la seua poesia:
Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.
